Això dels fogons inspira?

Molt! Inspira, porta feina, m’agrada i diria que sempre m’ha agradat. Per a mí cuinar és una sensació profunda i vocacional.  És tremendament enriquidora i veure la satisfacció dels qui seuen a taula motiva i estimula en cada àpat.

 

Com passa sovint tu vas començar a casa,oi?

Sí. De ben petita ajudava a la meva mare a la cuina, tafanejava les olles, olorant, remenant i tastant tot el que podia. Anava a plaça amb la llista per cada parada i les meves germanes petites de paquet. Diguem que portava el ramat. Els dinars de diumenge i els àpats de festa éren una bona oportunitat per cuinar amb el toc festiu que tenia ser tots a taula. Aquesta és la meva base formativa. Encara conservo l’última cuina de la meva mare, amb sis focs perquè a casa érem colla.

 

I com evoluciones cap a l’alimentació conscient?

Doncs circumstàncies personals que juntament amb situacions d’amics i de l’entorn familiar em fan adonar que menjar bé és bàsic per gaudir d’una bona salut.

També descobreixo que la majoria de la gent  no sap com fer-ho per alimentar-se millor. Seguim etiquetes, modes i dietes que potser no sabem si ens fan bé o no. Hi dediquem esforços i els resultats sovint no arriben, només el desànim i el deixar-ho estar. Potser hi ha èxit temporal, però poca cosa més.

L’alimentació sana i natural és un canvi permanent, un fet que incorpores a la teva vida i s’hi queda. Quan comences a menjar bé ja no ho deixes perquè et trobes millor. Tothom ho entén.

 

I d’aquí a treballar en això com hi arribes?

Sovint sentim a dir que les èpoques de  crisi són el moment de les oportunitats. Doncs això que és molt maco i sembla tret d’un llibre d’autoajuda, en el meu cas va ser així.

Crec que totes les persones tenim unes virtuts o habilitats especials que ens defineixen i ens fan ser feliços amb allò que fem. Quan pares, penses, reflexiones i t’escoltes…. ET TROBES!! A mi em va passar això, ara fa uns anys. Em vaig preguntar: què vols? Què et fa sentir bé? Què t’ajuda a ser feliç en els moments tristos?

I la resposta sempre era la mateixa… jo em sentia feliç ajudant als altres, cuinant pels altres. En aquell moment “els altres” eren els amics i la família. Per tant, havia de convertir en professional allò que era una satisfacció personal.

I així va ser com vaig prendre la determinació de posar al servei dels altres la meva experiència i els meus coneixements. En definitiva, iniciar el meu projecte personal i professional que és Cuinant Salut.

​

​